02 de febrer 2017

Homenatge a Fidel

El passat dissabte 28 de gener va tenir lloc a l'Ateneu Popular d'Esplugues un acte d’homenatge a Fidel Castro, organitzat des d’Endavant Baix Llobregat i Ítaca-Organització Internacionalista dels Països Catalans, del qual en fem una valoració molt positiva. 

La jornada va començar amb la intervenció del company Alberto Valenzuela, que va presentar el llibre Semilla de Revolución; a continuació es va donar pas a Pedro Trigo, el qual va explicar el context i desenvolupament de l’assalt a la caserna de Moncada de Santiago de Cuba amb què es va donar inici al procés revolucionari, del qual va participar activament. I, finalment, va ser torn del cònsol de Cuba, Fabio Álvarez, encarregat de desmuntar alguns dels mites sobre Cuba amb la seva intervenció, i omplint la sala d´esperança i ànims per continuar lluitant pel socialisme, tot fent-nos coneixedores de la continuïtat del projecte revolucionari a cubà.

Des de l’assemblea d’Endavant Baix Llobregat volem agrair als companys que van fer possible l’acte la seva disposició a participar d’aquest humil homenatge que des del Baix Llobregat vam poder fer a un referent com Fidel Castro; així com a les assistents a l’acte, tot entenent que esdeveniments d’aquest tipus no tan sols serveixen per fer memòria, sinó que també permeten crear espais d’intercanvi d’experiències i coneixements i, per tant, d’aprenentatge col·lectiu i que, sobretot, contribueixen a crear xarxa d’unitat i lluita. 




18 de març 2016

Concentració en suport a Andrés Bódalo dissabte 19 al Prat


El company Andrés Bódalo, militant del SAT Jaén, haurà d'entrar a presó per una denúncia del PSOE de la mateixa ciutat arran dels fets ocorreguts en unes mobilitzacions camperoles el passat 2012 a Jódar. Acusat d'un delicte d'atemptat a l'autoritat, haurà de complir 3 anys i mig de condemna,engruixint així la llista de presos i preses polítiques que actualment omplen les presons de l'Estat espanyol.

És per això que s'ha convocat una concentració en suport i exigint la llibertat del company Bódalo, a la qual es convida a sumar-s'hi a tots
 els col·lectius, sindicats i organitzacions combatives de la comarca. La convocatòria serà el proper dissabte19 de març a les 12.00 h a la Plaça de la Vila del Prat de Llobregat.

Vídeo de la Crida de les companyes del SAT
https://www.youtube.com/watch?v=p08Q1MJKfOE

07 de març 2016



S'acosta la diada del 8 de març i amb ella les anàlisis i reflexions en clau de gènere. Malgrat que existeixin en l’opinió pública destacables avenços en matèria de sensibilitat antipatriarcal, encara queda molt per avançar. Encara estem lluny d'abordar en profunditat l'arrel de la desigualtat més sagnant i més normalitzada, aquella que conjuga els efectes de dominació d'una estructura socioeconòmica esclavista amb els d'una estructura cultural que legitima el fet que la meitat de la societat visqui subjugada a l'altra meitat. Capitalisme i patriarcat retroalimenten i reforcen una explotació estructural de la qual les dones no podrem deslligar-nos per complet si no combatem conjuntament els seus efectes.

És per això que des de l'organització independentista, socialista i feminista Endavant-OSAN hem donat el tret de sortida a la campanya «Mai més explotades. Mai més silenciades», amb la reedició del manual «Dones i crisi: per una nova organització social dels treballs i del temps». El llibret, inicialment publicat el 2009, en ple esclat de la darrera crisi financera, posava sobre la taula la urgència de parlar sobre la doble explotació laboral que patim les dones en l'esfera productiva i reproductiva -intensificada en temps de crisi-, amb l’objectiu de proporcionar elements d'anàlisi i de resposta feminista i anticapitalista als Països Catalans.

La reedició que us presentem, revisada i ampliada el 2016, constata i aprofundeix en diverses alertes ja descrites llavors: que els períodes de crisi global no són excepcionalitats del sistema, sinó que són períodes necessaris per al sistema mateix; que l'anomenat 'austericidi' o desplegament de l'agenda neoliberal ha atacat en primer lloc el flanc de la protecció social i les cures; que si, dintre de la precarietat, les classes populars han pogut subsistir ha estat gràcies a la capacitat extractiva que el capitalisme té sobre el valor de les feines reproductives i de cures que realitzem les dones i que, per això mateix, la duresa amb què avui en dia continua colpejant la crisi no afecta d'igual manera tots els individus. Aquests efectes van més enllà de la desigualtat salarial i la divisió sexual del treball. El binomi 'dones i crisi' manifesta la necessitat de no deixar enrere aquests aspectes en les exigències de canvi de model social i productiu. Quan es parla de 'plans de xoc i d'emergència social' o de no deixar enrere les més febles de la societat, s'obvia que han estat les dones qui han retornat a la llar i han assumit sense remuneració les cures de les persones dependents, de les excloses del sistema de serveis i prestacions socials, dels infants sense llars d’infants públiques, de les persones grans sense residències o centres de dia, i amb aquestes un llarg etcètera. I el capitalisme pot privatitzar i/o extreure valor d'aquest treball de cures i reproductiu perquè l'altre sistema de dominació cooperant, el patriarcat, relega i naturalitza aquestes feines a l'àmbit familiar i domèstic.

A més, la crisi ha evidenciat que la doble explotació genera també efectes nefastos en l'accés de les dones al mercat laboral: l'obligació imposada a les dones d'atendre la llar i les famílies ens exposa a una major amenaça de perdre la feina en qualsevol moment. També incrementa el nombre d'excedències forçoses i l'abandonament de la feina remunerada. 

Aquesta despossessió dels drets socials de la meitat de la societat i de la impossibilitat de viure les nostres vides amb salut i dignitat ha d'interpel·lar-nos a tombar ambdós sistemes de dominació d'arrel; a alçar-nos contra totes les violències erigides contra les dones i els seus cossos, ja que són el mecanisme mitjançant el qual el sistema capitalista heteropatriarcal manté el domini; a criticar i combatre la invisibilització de les tasques de reproducció i cures. En definitiva, a denunciar l'explotació de les dones dins i fora del marc laboral.

A part d’una crítica a la invisibilització i relegació del treball reproductiu i de cures a l’àmbit domèstic o privat com a estructura socioeconòmica, encara vigent avui en dia, i de la masculinització de l’entorn productiu, la campanya és una eina de denúncia per les treballadores en els llocs de feina més precaris, tantes vegades assignades i realitzades per les més vulnerables, les dones.  Es posa sobre la taula també que les dones mai no serem lliures mentre els sistemes patriarcal i capitalista existeixin, se sostinguin, es retroalimentin i ens facin esclaves mitjançant l’alienació a l’esfera productiva i a la reproductiva.

Podeu descarregar-vos o llegir en línia el llibret “Dones i crisi” i veure tot el material de la campanya al web de l’organització: www.endavant.org. A més a més, podreu consultar tots els actes i xerrades englobats dins la campanya “mai més explotades, mai més silenciades” que es faran arreu del territori. 

03 de març 2016





Arriba el 8 de març i arriba carregat d'actes arreu del Baix Llobregat, de nord a sud. Enguany tindrem:
- Jornades feministes a Corbera de Llobregat, 4, 5 i 6 de març
- Sant Boi de Llobregat 4 de març
- Vetllada feminista a Esplugues de Llobregat, 4 de març
-Gavà, 5 de març
- Jornades feministes a Olesa de Montserrat, 11 i 12 de març
- A Molins de Rei, actes del 8 al 18 de març
- Jornada feminista a Martorell, 3 d'abril

02 de març 2016

Calçotades populars al Baix Llobregat

Enguany el tour de calçotades populars de l'Esquerra Independentista del Baix Llobregat, es va iniciar el 30 de gener a Martorell, i hem anat seguint setmana  rere setmana, poble rere poble fins a arribar el pròxim 13 de març a Molins de Rei.

13 d’abril 2015

La secció sindical de la COS a Scolarest exigeix la repetició del procés electoral.


Davant la manera com ha transcorregut el procés electoral per a conformar el Comitè d’Empresa de Scolarest (Asistentes Escolares, S.L.) a la província de Barcelona, des de la secció sindical de la COS (Coordinadora Obrera Sindical) a la mateixa empresa volem manifestar-hi el nostre descontentament, així com el no reconeixement i els motius que ens han dut a considerar que cal exigir la repetició del procés electoral.
Primerament volem exposar que tot i les dificultats que ens hem trobat pel camí (explicades a continuació) s'han aconseguit 3 delegades de 17 possibles, obtenint representació la primera vegada que ens presentem. Volem agrair a totes les persones que ens han donat suport i ens han donat el seu vot, és un pas molt important per a seguir defensant amb millors condicions (ja que per exemple tindrem accés a informació de la qual abans no en teníem) els drets de les treballadores.
Resultats:
- 12 CCOO (258 vots)
- 3 COS (58 vots)
- 2 USOC (56 vots)
Participació 65%
Des de l'inici del procés electoral són moltes les irregularitats procedimentals amb què ens hem trobat en els diferents centres, tot plegat acompanyat per una manca de transparència davant les informacions necessàries per a poder participar-hi amb ple dret, tant pel que fa a les electores com a les candidates (en el cas de les que no formen part del Comitè d’Empresa).
El primer impediment a l’hora d’accedir a la informació per a presentar-se a les eleccions amb normalitat ha vingut per part de l’empresa. Quan des de la secció sindical s’ha intentat demanar l’esmentada informació a la responsable de l’àrea de Recursos Humans i encarregada d’aquesta tasca. Ens ha estat gairebé impossible contactar amb aquesta persona, més enllà d’un intercanvi de correus electrònics en què ens va facilitar el calendari laboral i una convocatòria d’una reunió, l’assistència a la qual vam excusar per motius laborals, tot demanant que se’ns fes arribar la informació que s’hi tractés, pel fet que enteníem que era necessària, sense que aquesta ens hagi arribat. I res més. Des de més de quinze dies abans del període electoral hi hem intentat contactar telefònicament i ha estat impossible, de manera que cap dels dubtes o peticions d’informació rellevant per a poder participar de les eleccions en igualtat de condicions que la resta de sindicats no han estat resolts.
Considerem aquest un fet molt greu perquè entenem que és obligació de l’empresa proporcionar les eines i recursos necessaris a l’hora de garantir un procés electoral en condicions, i això no s’ha complert, començant per aquesta manca de transparència. Aquest, però, no és un fet aïllat, ja que és un episodi més de la tendència que es repeteix quotidianament no només de cara a les seccions sindicals, sinó de les treballadores en general, les quals l’únic que troben quan s’hi adrecen per tal d’intentar resoldre algun dubte o problema és aquest silenci i opacitat.
En el context concret de les eleccions (celebrades els dies 8, 9 i 10 d’abril, amb urnes itinerants pels diferents centres, amb un ordre i criteri tampoc no conegut) ens hem trobat amb un seguit d’anomalies que han impedit el bon desenvolupament d’aquestes. En primer lloc, hi ha hagut centres on les treballadores no han estat informades del moment en què havien de votar (com és el cas de l’escola Immaculada Vedruna d’Encants o del Joan Pelegrí de Sants); en segon lloc, els centres que formaven part de la ruta 10 no disposaven de les nostres paperetes, ja que les persones encarregades de dur el material necessari no han revisat que hi fos tot abans d'iniciar la ruta, així doncs ningú ha pogut votar la nostra formació; i per últim, n’hi ha hagut on el moment de la votació ha estat fora de l’horari laboral, quan ha de tenir lloc dins d’aquest (com ha passat al centre Pràctiques 2 i al Joan Pelegrí de Sants, o al Col·legi La Mercè de Martorell).
És especialment significativa la situació viscuda en un dels centres: el Joan Pelegrí de Sants. La major part de treballadores que integren la llista de la candidatura de la COS són d’aquest centre. Les seves treballadores en cap moment no han sabut quan havien de votar, ni tan sols la mateixa coordinadora (persona encarregada d’informar la resta de la plantilla en altres centres on sí que se sabia aquesta informació), i finalment aquesta ha tingut lloc fora de l’horari laboral, concretament una hora abans de l’inici d’aquest, és a dir, un moment en què les treballadores no són al centre de treball, i menys encara si no han estat avisades. Tot ens fa pensar que aquest no és un fet casual, per la manera i el lloc on ho han fet. Som conscients que per a l’empresa som una nosa, ja que som les úniques que, des de la nostra aparició ara farà dos anys, no ens hem cansat de defensar els nostres drets, denunciant tot allò que hem cregut injust, dient les coses pel seu nom i assenyalant culpables quan ha fet falta. En definitiva, molestant; fent allò que mai ningú no havia fet ni des de dins del Comitè ni des de fora, que és embrutar la imatge pública de l’empresa. Seria comprensible, doncs, que no els interessés que la COS obtingués representació.
Però aquí no només hi entra en joc l’empresa. El Comitè (CCOO), per la seva banda, era coneixedor dels horaris i itinerari de les votacions, de cadascun dels dies. I sabent que existia aquesta informació, ha estat còmplice de les il·legalitats de l’empresa, permetent que el procés transcorregués sense que aquesta arribés a les treballadores (o si més no a algunes d’elles) o que es fessin votacions fora de l’horari laboral. En aquest cas, també ens podem permetre pensar malament, perquè seria igualment comprensible que els interessés que les votacions en aquest centre comptessin amb una baixa participació, en tant que això jugaria en contra de l’aparició de nous colors dins el Comitè. Ens trobem, doncs, que el nostre Comitè, el representant de les treballadores davant de l’empresa, una vegada més no s’ha posat del costat d’elles, ja que negar i amagar informació és vulneració de drets. A tall de dada significativa, en el mateix Joan Pelegrí hi ha dues delegades sindicals -membres del Comitè, per tant-, les quals han dit que no coneixien tota aquesta informació. Seria un fet greu que hi haguessin tingut accés i no l’haguessin facilitat a les seves companyes de centre; però ho seria igualment el fet que certament no coneguessin la informació en qüestió, ja que això demostra clarament quin és el funcionament dels sindicats del règim, en què una o dues persones fan i desfan sense tenir en compte la resta, que tan sols acata.
Per tot plegat volem mostrar el nostre rebuig davant aquestes pràctiques poc clares i transparents, les quals ja no ens sorprenen perquè són del tot habituals, però tampoc no ens deixen indiferents. Perquè ens reafirmen en la nostra voluntat de continuar endavant amb la nostra feina; perquè no ens cansarem de seguir defensant els nostres drets per tots els mitjans al nostre abast i perquè sabem que, si aquesta feina i els seus fruits són una molèstia per a la seva pretesa imatge d’empresa líder en el sector defensora dels drets de les treballadores i d’un servei de qualitat, és que ho estem fent bé.
Per tot això, des de la secció sindical de la COS a Scolarest (Asistentes Escolares, S.L.), exigim la repetició del procés electoral celebrat els dies 8, 9 i 10 d’abril de 2015, per tal de fer d'aquest un procés realment transparent i just, que garanteixi el dret de vot de totes les treballadores amb igualtat de condicions.